Parcent, el vall que el Triàsic va dissenyar i els moriscos van habitar durant segles
En el subsòl de Parcent conviuen tres èpoques geològiques radicalment distintes: calcàries d’un mar tropical, guixos d’un desert àrid i arenes de rius recents. Junts construïren un vall tan fèrtil que durant segles fou quasi exclusivament morisc. Fins que en 1609 el buidaren de colp.
Parcent historia geologica
Has demanat mai per què el vall de Pop té eixa forma tan peculiar, eixa cubeta tancada per muntanyes per tots costats, amb el riu Gorgos travessant-lo d’oest a est com si buscara una eixida? O per què Parcent, amb poc més de mil habitants hui, va ser durant segles una alqueria quasi íntegrament morisca, cobejada per senyors i monestirs, escenari de rebel·lions i expulsions que van sacsejar tot el regne de València?
La resposta, una vegada més, és en la geologia. El vall de Pop no és una casualitat del paisatge. És el resultat de milions d’anys d’història geològica que van crear exactament les condicions —sòl fèrtil, aigua subterrània, relleus protectors— que feren de Parcent un lloc que la gent sempre volia habitar.
I que també volia defensar.
El mar tropical que va construir les muntanyes de l’horitzó
Comença pel més evident: les serres que tanquen el vall per tots costats. La serra de les Coves, el Carrascal de Parcent pel west, la serra del Ferrer connectant pel Coll de Rates al nord. Són els murs del clot que conté Parcent.
Eixes serres són calcàries. El 52,17% del subsòl del municipi —la roca que afloren en els relleus més alts del terme— és calcària, dolomia i marbre: el residu compactat d’un mar tropical que va cobrir aquesta part de la Península Ibèrica durant el Mesozoic, fa entre 65 i 250 milions d’anys.
Ací, a la Marina Alta, la calcària no forma mesetes ni turons aïllats. L’Orogènia Alpina —la mateixa que va alçar els Alps i els Pirineus— va plegar aquestes calcàries amb una energia especial, creant les serres d’orientació nord-est sud-oest tan característiques de la comarca. Serres abrupte, amb penya-segats verticals, que cauen cap als valls interiors.
I eixos valls interiors són el que fa especial a Parcent.
Els guixos del Triàsic: quan ací era un desert eixut
Perquè el fons del vall de Pop no és calcària. És una altra cosa completament diferent, i eixa diferència ho explica tot.
Wikipedia ho descriu amb precisió geològica: Parcent ocupa “una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel quaternari.” El Triàsic és una època geològica anterior fins i tot al Juràssic: fa entre 200 i 250 milions d’anys, quan els continents encara estaven units en Pangea i el clima global era eixut i càlid.
En eixes condicions es van formar els guixos, l’anhidrita i les sals que hui apareixen entre els 15 i els 27 metres de profunditat del subsòl de Parcent, i representen l’11,08% del total. El procés és el mateix que el que vam veure a Ademuz: una conca tancada sense eixida al mar, on l’aigua s’evapora més de pressa del que arriba, i els minerals dissolts precipiten formant capes de guix i sal. Un llac que s’asseca. Un desert que va ser mar.
Eixos materials triàsics —més blans i més erosionables que la calcària dura de les serres circumdants— són els que el riu Gorgos i els seus predecessors prehistòrics van anar excavant preferentment al llarg de milions d’anys, creant la depressió on hui s’assenta Parcent. Les serres calcàries van resistir. El fons triàsic va cedir. I el resultat és el vall: una cubeta fèrtil, protegida per muntanyes, regada pel riu.
És la geologia la que va dissenyar el vall. I el vall va ser el que va atraure tots els que vingueren després.
Les arenes i les aigües: per què el sòl de Parcent era tan cobejat
Sobre els guixos triàsics, cobrint el fons del vall, apareix el tercer gran material del subsòl de Parcent: arenes fines i llims, el 21,06% del total, dipositats pel riu Gorgos i els barrancs afluents al llarg del Quaternari recent.
Les arenes i els llims són els materials que fan fèrtil un vall. Són sòls ben airejats, amb bona capacitat de retenció d’aigua, fàcils de treballar. I a Parcent, a més, tenen una característica afegida: el nivell freàtic elevat que les dades geotècniques registren en aquest material indica que l’aigua subterrània, filtrada des de les serres calcàries circumdants, afloren amb facilitat al fons del vall. Fonts, manantials, rescloses, molins. La riquesa hídrica que l’Ajuntament de Parcent esmenta expressament en la seua història del municipi: “fonts, safareigs, rescloses o un antic molí anomenat Molí del Primo.”
És per això que Parcent va ser, durant segles, quasi exclusivament morisc. No per casualitat històrica, sinó perquè eixe vall amb sòl fèrtil, aigua abundant i serres protectores era exactament el tipus de territori que les comunitats agrícoles valoraven. Els moriscos ho sabien. I el van cultivar durant generacions.
Novembre de 1609: quan el vall es va buidar en dos mesos
Hi ha un episodi en la història de Parcent que concentra tot el drama de l’expulsió dels moriscos del regne de València d’una manera quasi cinematogràfica.
Quan Felip III va signar el decret d’expulsió al setembre de 1609, els moriscos dels valls de Pop i de Laguart —el territori immediat de Parcent— no van acceptar marxar-se’n. Més de 19.000 d’ells, dirigits per Minilli, un moliner de Guadalest, es van refugiar i es van fer forts al castell del Pop, a les serres que envolten el vall. Les mateixes serres calcàries que durant segles havien sigut la seua protecció natural es van convertir en el seu darrer reducte.
Les tropes reials els van assetjar durant dos mesos. Després de la mort de més de 4.000 persones, els moriscos van capitular el novembre de 1609. El vall va quedar buit. En aquella època la baronia de Parcent comptava amb 52 cases de moriscos que van quedar completament deshabitades d’un dia per a un altre.
El silenci que va seguir devia ser absolut. Els camps sense cultivar, els molins parats, les fonts sense ningú que les fera servir. Tres anys després, a l’agost de 1612, el prior de la Cartoixa de Nostra Senyora de les Fonts —nou senyor de la baronia— va atorgar carta de població a favor de 52 poblador@s cristian@s perquè habitaren els llocs de Parcent, Benichembla i Vernissa. El nombre de famílies era el mateix. El vall era el mateix. Però tota la gent que el coneixia havia desaparegut.
El risc que ningú veu: guixos davall del sòl fèrtil
La mateixa geologia que va fer fèrtil el vall de Pop i el va convertir en un lloc cobejat durant segles amaga, a quinze metres de profunditat, el major condicionant geotècnic del municipi: els guixos triàsics.
El guix és soluble. L’aigua el dissol lentament, obrint cavitats, creant buits davall de la superfície que no es detecten des de dalt. A la Marina Alta, on el nivell freàtic és elevat i l’aigua circula permanentment a través dels materials del subsòl, eixe procés de dissolució és real i actiu. És per això que els estudis geotècnics a Parcent identifiquen la carstificació i els guixos com el principal condicionant que cal verificar abans de qualsevol fonamentació: allò que l’ull veu com a sòl ferm pot ocultar, a pocs metres, materials en procés de dissolució.
El fons del vall que el riu va excavar en les margues triàsiques, el sòl que els moriscos van cultivar durant segles, és també el sòl que requereix més atenció abans de construir. La geologia no dona res gratis.
Allò que el subsòl de Parcent guarda, capa a capa
|
Profunditat |
Què hi ha |
Què va ser |
|---|---|---|
|
0 – 5 m |
Arenes fines i llims |
Al·luvions del riu Gorgos. El sòl fèrtil que van cultivar els moriscos |
|
5 – 15 m |
Argiles i margues sobreconsolidades |
Transició entre depòsits recents i el substrat triàsic |
|
15 – 27 m |
Guixos, anhidrita i sals |
Conca àrida en evaporació durant el Triàsic (fa ~230 milions d’anys) |
|
27 – 47 m+ |
Calcàries, dolomies i marbres |
Fons de mar tropical del Mesozoic. Les serres que tanquen el vall |
Quatre capes. Dos-cents trenta milions d’anys d’història geològica que van crear un vall fèrtil, protegit i ben regat. Un lloc que els moriscos van habitar durant segles, que les tropes de Felip III van buidar en un hivern, i que hui continua sent, al fons, el mateix vall que la geologia va dissenyar.
Fonts: Dades geològiques del subsòl (tipus de sòl, percentatges, perfil estratigràfic): estudiogeotecnico.pro/es/estudio-geotecnico-en-parcent, basats en cartografia IGME GEODE 50k i MAGNA 50. Dades sísmics: Seismic Portal EMSC/IGN. Descripció geològica del terme municipal: Wikipedia, article «Parcent» (es.wikipedia.org/wiki/Parcent). Història de Parcent i expulsió dels moriscos: Wikipedia, article «Parcent»; Ajuntament de Parcent (parcent.es/el-municipo/historia); MACMA (test.macma.org/turismo/pueblos/parcent). Expulsió dels moriscos del regne de València: Wikipedia, article «Historia de los moriscos» (es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_los_moriscos). Assetjament del castell del Pop en 1609: Wikipedia, article «Parcent»; Ajuntament de Parcent.
Necessites un estudi geotècnic en Percentatge?
Demana un pressupost sense compromís. T’assessorem sobre el tipus d’estudi que necessites.
- Estudis signats per geòleg acreditat
- Conforme amb el CTE i l'Eurocodi 7
- Cobertura a tota Espanya
Más de 1000 estudios realizados
Demana pressupost gratis
Contactem per WhatsApp, telèfon o correu electrònic, com preferisques.