Què rebràs en el teu informe geotècnic?

Imagina que contractes algú per construir els fonaments de casa teva i aquesta persona et diu: "No cal mirar el sòl, ja sé com és el terreny per aquí." Sembla absurd, oi? Doncs bé: això és exactament el que passa quan es construeix sense un informe geotècnic. I passa més del que et penses.

L’informe geotècnic no és un tràmit burocràtic més. És el document que determina si el teu habitatge s’assenta o s’enfonsa, si els fonaments costen 20.000 € o 80.000 €, i si el formigó resistirà dècades o es deteriorarà en pocs anys per l’agressivitat de l’aigua subterrània. I tot i així, molts propietaris el demanen sense saber què rebran.

Aquesta guia existeix precisament per a això: perquè quan obris aquest dossier, sàpigues llegir cada secció, entenguis per què hi és i puguis exigir el que et correspon.

Un document legal i tècnic, no un simple resum

El primer que cal entendre és que l’informe geotècnic no és un PDF de quatre pàgines amb fotos del terreny. És un document tècnic exhaustiu amb validesa legal, obligatori en la construcció d’habitatges i regulat pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), concretament pel seu Document Bàsic de Seguretat Estructural.

Perquè tingui aquesta validesa, ha d’estar signat per un tècnic competent —habitualment un geòleg o un enginyer geòleg— i, en la majoria de comunitats autònomes, visat pel seu col·legi professional. Sense aquesta signatura i aquest visat, el teu arquitecte no el pot adjuntar al projecte d’execució i l’obra no té una base documental sòlida.

Això importa més del que sembla. Un informe sense visat pot ser rebutjat per l’ajuntament, per l’asseguradora o pel banc si sol·licites una hipoteca. I un informe mal executat —o directament falsificat— pot deixar el teu arquitecte sense dades reals, amb tot el que això implica per a la seguretat de l’estructura. 

👉 Qui signa l’informe geotècnic i per què aquesta signatura ho canvia tot? 

Anatomia de l’informe: què trobaràs secció per secció

Un dossier geotècnic ben elaborat té una estructura previsible. Conèixer-la t’ajudarà a detectar si en falta alguna cosa important o si el tècnic ha anat al mínim.

• 01 

  Memòria descriptiva

  Dades de la teva parcel·la: ubicació, referència cadastral, característiques generals de l’entorn i descripció del projecte previst (nombre de plantes, si hi haurà soterrani, càrregues estimades). És la fulla de presentació del treball.

• 02

  Treballs de camp i laboratori

  El detall exacte de què es va fer sobre el terreny: nombre de sondeigs mecànics, assajos de penetració estàtica o dinàmica (SPT, DPSH), calicates manuals. Inclou coordenades exactes de cada punt d’assaig i els anàlisis de laboratori fets amb les mostres extretes.

• 03

  Estratigrafia i nivell freàtic
  El "tall" del subsòl: capa per capa, quins materials hi ha (argiles, graves, roca), quin gruix té cadascun i a quina profunditat apareix l’aigua subterrània, si n’hi ha. És el mapa tridimensional del terreny sota la teva parcel·la.

• 04

  Paràmetres geotècnics
  Els nombres que ho diuen tot: tensió admissible del terreny, expansivitat de les argiles, agressivitat de l’aigua i del sòl envers el formigó, coeficients sísmics segons la normativa NCSE-02. Aquestes dades són les que el calculista estructural introdueix als seus models.

• 05

  Conclusions i recomanacions de fonamentació
  El apartat més important. El geòleg dicta quin tipus de fonamentació és més adequada (sabates aïllades, sabates corregudes, llosa de fonamentació, pilots), a quina profunditat exacta s’ha de recolzar i quins assentaments —petits enfonsaments diferencials— es poden esperar a llarg termini.

• 06

  Annexos documentals
  Actes oficials del laboratori, gràfiques dels sondeigs (columnes litològiques), plànols de situació dels assajos i reportatge fotogràfic dels treballs de camp. La prova que tot el que s’afirma a l’informe va passar de veritat.

👉 Quants sondeigs necessita la meva parcel·la per a l’estudi geotècnic? 

El cas que ho explica tot: quan el terreny menteix

En una urbanització de la perifèria de València, un promotor petit va decidir estalviar en l’estudi geotècnic. Hi va contractar el mínim legal: un sondeig i un assaig de penetració. L’habitatge es va construir sobre el que semblava un terreny ferm. Dos anys després van aparèixer esquerdes a la façana. El diagnòstic: una bossa d’argila expansiva no detectada sota la cota de fonamentació. El cost de la reparació estructural va superar el pressupost original dels fonaments.

El paràmetre que hauria evitat tot això és l’índex d’expansivitat de les argiles, que apareix a la secció de paràmetres geotècnics. Un sol assaig de laboratori sobre la mostra extreta durant el sondeig. Preu de l’assaig: menys de 200 €. Cost de no haver-lo fet: desenes de milers.

Tres coses que has de comprovar abans d’acceptar l’informe

No tots els informes són iguals. Hi ha estudis fets amb rigor i estudis que fan el mínim per complir l’expedient. Abans de donar per vàlid el document que et fan arribar, comprova aquests tres punts:

1. Coordenades dels punts d’assaig. Cada sondeig, calicata o assaig de penetració ha de tenir coordenades UTM exactes a l’informe. Si no hi apareixen, no hi ha manera de verificar que els treballs s’hagin fet on diuen. És l’equivalent al fet que una analítica mèdica no identifiqui el pacient.

2. Actes originals de laboratori. Els paràmetres geotècnics han d’estar avalats pels corresponents assajos de laboratori. Si l’informe inclou valors de resistència o d’expansivitat però no hi ha actes adjuntes, aquestes dades no tenen traçabilitat.

3. Recomanació de cota de fonamentació. Aquesta és la dada que té més impacte sobre el pressupost d’obra. Ha d’aparèixer de manera explícita, amb una profunditat concreta. Un informe que diu "es recomana fonamentar a l’estrat competent" sense especificar la cota és ambigu i incomplet. 

👉 Què és la cota de fonamentació i per què importa? 

Un informe geotècnic sense actes de laboratori és com una anàlisi de sang sense els valors de referència: té forma de document tècnic, però manca de validesa real.

Ara ja saps què has d’exigir

L’informe geotècnic no és una despesa. És la inversió que protegeix totes les altres despeses de l’obra. Quan sàpigues quin tipus de terreny tens, a quina profunditat hi ha l’aigua i quina tensió admet el sòl, el teu arquitecte pot dimensionar els fonaments amb precisió quirúrgica: ni més ni menys del que cal. Això es tradueix directament en diners.

I ara que coneixes l’anatomia del document, el pots llegir amb uns altres ulls. No com un requisit burocràtic que signaràs sense entendre, sinó com el mapa que determina la seguretat i el cost del teu futur habitatge.

El següent pas és clar: si encara no tens el teu estudi geotècnic, o si tens dubtes sobre si el que t’han lliurat compleix tots els apartats que hem vist aquí, és el moment de resoldre-ho.