Què valida el CTE en un estudi geotècnic i què passa si no es compleix?

Existe una confusió molt estesa entre els propietaris que estan a punt de construir el seu habitatge. Molts creuen que l’estudi geotècnic és un requisit que es compleix amb qualsevol document que dugui aquest nom. Que n’hi ha prou de tenir un paper signat per algú que hagi mirat el terreny. Que l’ajuntament no revisarà el contingut amb lupa. Aquesta creença surt cara. No perquè l’ajuntament sempre rebutgi els informes deficients —a vegades no els revisa en profunditat—, sinó perquè l’arquitecte, el calculista i la companyia asseguradora sí que ho fan. I quan un informe no compleix el que exigeix el Codi Tècnic de l’Edificació, la cadena de responsabilitats es trenca exactament on més fa mal: als fonaments.

El CTE no és una suggeriment. És el marc normatiu que regula la seguretat de les edificacions a Espanya, i el seu Document Bàsic de Seguretat Estructural estableix amb precisió què ha de contenir un estudi geotècnic per ser vàlid, quines classificacions ha d’aplicar i en quins supòsits és obligatori fer-lo. Conèixer aquest marc et converteix en un propietari que pot exigir el correcte des del principi, no en un que descobreix les mancances quan l’obra ja està en marxa.

"Un informe geotècnic que no cita l’Anej B del DB-SE ni aplica la seva classificació no està incomplint una formalitat: està ignorant el marc normatiu que dona validesa legal al document."

Què és el DB-SE i per què és la referència que importa

El Codi Tècnic de l’Edificació s’organitza en documents bàsics, cadascun dedicat a un requisit de seguretat específic. El que regula la geotècnia és el Document Bàsic de Seguretat Estructural, conegut com a DB-SE, i dins d’aquest el Anej B és el capítol que estableix els requisits específics per a la investigació geotècnica.

Aquest anej no és orientatiu. Defineix obligacions concretes: quina informació mínima s’ha de recollir, com s’ha de classificar el terreny, quants punts de reconeixement són necessaris segons el tipus d’obra i quins paràmetres s’han de determinar perquè l’informe sigui tècnicament vàlid. Quan un tècnic redacta un informe geotècnic per adjuntar-lo a un projecte d’execució a Espanya, l’Anej B del DB-SE és l’estàndard amb què es mesura aquell document.

Hi ha, a més, una altra normativa que complementa el CTE en aspectes específics. La Norma de Construcció Sismorresistent NCSE-02 estableix els requisits de caracterització geotècnica del sòl en zones amb acceleració sísmica rellevant, i el seu compliment forma part de l’abast de molts informes geotècnics. En obres amb elements de contenció —murs, soterranis, talussos— entra també en joc la normativa de Estructures de Formigó EHE-08, que exigeix conèixer l’agressivitat química del terreny i de l’aigua subterrània per especificar correctament el tipus de ciment i la durabilitat del formigó. 

👉 Què conté un informe geotècnic? 

Les dues classificacions que el CTE exigeix aplicar

El nucli de l’Anej B del DB-SE són dues classificacions que el tècnic ha d’assignar a cada cas abans de determinar l’abast de la investigació. Són la base sobre la qual es construeix tot el que ve després.

La classificació del terreny: T-1, T-2 i T-3

El CTE estableix tres grups de terreny segons la seva complexitat geotècnica. El Grup T-1 agrupa els terrenys favorables: poca variabilitat, sense problemes especials, materials de comportament predictible com a graves compactes o sòls cohesius en estat ferm. El Grup T-2 són terrenys intermedis, amb certa variabilitat o materials que requereixen més atenció. El Grup T-3 engloba els terrenys desfavorables: argiles toves o expansives, rebliments, terrenys amb presència d’aigua, càrst o qualsevol condició que impliqui un risc geotècnic especial.

Aquesta classificació no és una valoració subjectiva del tècnic: ha d’estar justificada per les dades de camp i laboratori que recull el propi informe. Un terreny classificat com a T-1 sense dades que ho corroborin és una classificació sense fonament tècnic.

La classificació de la construcció: C-1, C-2 i C-3

Paral·lelament, el CTE classifica les construccions segons la seva envergadura i complexitat estructural. El Tipus C-1 inclou construccions de petita dimensió: habitatges unifamiliars d’una o dues plantes, murs de contenció de menys de tres metres. El Tipus C-2 comprèn edificis d’entre tres i deu plantes i estructures de complexitat moderada. El Tipus C-3 són grans edificacions, obres singulars o aquelles amb càrregues especialment importants.

La combinació de la classificació del terreny i el tipus de construcció genera una matriu que determina el nombre mínim de punts de reconeixement, la profunditat mínima dels sondeigs i els assaigs de laboratori obligatoris. No és opcional: és el mínim normatiu que qualsevol informe ha de complir per ser vàlid.

👉 Quants sondeigs necessita la meva parcel·la per a l’estudi geotècnic? 

DADA CLAU: Un habitatge unifamiliar de dues plantes sobre terreny desfavorable (C-1 + T-3) requereix el doble de punts de reconeixement i una major profunditat de sondeig que el mateix habitatge sobre terreny favorable (C-1 + T-1). Si el teu informe no reflecteix aquesta diferència i aplica el mateix abast per a tots dos casos, està incomplint el CTE.

"Que l’ajuntament admeti un informe no significa que aquest informe compleixi el CTE. El control administratiu i el rigor tècnic són dos filtres diferents, i el segon és el que protegeix la teva inversió."

El cas de l’informe que va passar el filtre municipal però no el del arquitecte

En una urbanització de la província de Sevilla, un propietari va presentar el seu projecte a l’ajuntament amb un informe geotècnic adjunt. El tècnic municipal va admetre la documentació sense objeccions. El projecte va obtenir llicència. Tot semblava en ordre.

Quan l’arquitecte redactor del projecte va intentar usar les dades de l’informe per justificar el càlcul de la fonamentació, va descobrir que el document no incloïa la classificació del terreny segons l’Anej B del DB-SE, no especificava la cota de fonamentació recomanada i els assaigs de laboratori es limitaven a una anàlisi granulomètrica sense determinació de límits d’Atterberg ni expansivitat.

L’informe havia passat el control administratiu, però no servia per al que realment importa: donar al calculista les dades que necessita per dimensionar els fonaments amb seguretat i justificació normativa. L’arquitecte va haver de sol·licitar un informe complementari amb els assaigs que faltaven. Cost addicional: 650 €, més el retard de tres setmanes en l’inici de l’obra. 

👉 Què és la cota de fonamentació i per què importa? 

Què ha d’incloure l’informe per complir el CTE: la llista de verificació

Un informe geotècnic que compleix l’Anej B del DB-SE ha de contenir, com a mínim, aquests elements verificables:

1. Classificació explícita del terreny i la construcció. L’informe ha d’assignar expressament els grups T i C corresponents i justificar-los amb les dades obtingudes. Si no apareixen aquestes lletres i números amb la seva justificació, l’informe no aplica la metodologia del CTE.
2. Nombre de punts de reconeixement d’acord amb la matriu normativa. La combinació T+C determina un mínim de punts. L’informe ha de declarar quants s’han realitzat i per què aquest nombre és suficient per al cas concret.
3. Paràmetres geotècnics complets. Tensió admissible del terreny, mòdul de deformació, cohesió, angle de fregament intern i, quan escaigui, índex d’expansivitat i agressivitat química. Aquests valors han d’estar avalats pels assaigs de laboratori corresponents.
4. Cota de fonamentació recomanada amb valor numèric explícit. No una descripció de l’estrat competent: una profunditat en metres referenciada al ras del terreny o a un punt fix identificable.
5. Nivell freàtic detectat o justificació de la seva absència. Si no s’ha detectat aigua subterrània, l’informe ha d’indicar a quina profunditat es van explorar els sondeigs i per què es conclou que el nivell freàtic és per sota.
6. Compliment de la NCSE-02 quan escaigui. En municipis amb acceleració sísmica igual o superior a 0,04g, l’informe ha d’incloure la caracterització del sòl a efectes sísmics, amb la classificació del tipus de terreny segons la norma sismorresistent.

👉 Com afecta la tensió admissible al pressupost de fonamentació? 

Quan és obligatori l’estudi geotècnic segons el CTE

El CTE no deixa marge d’interpretació en aquest punt. L’estudi geotècnic és obligatori per a qualsevol obra de nova construcció que requereixi projecte tècnic. Això inclou tots els habitatges unifamiliars, independentment de la seva mida, nombre de plantes o aparença de senzillesa constructiva.

No existeix una exempció per tractar-se d’una construcció petita, per conèixer bé el terreny de la zona o per haver construït edificis similars en parcel·les properes. Cada parcel·la és un cas diferent, i el CTE així ho reconeix en exigir una investigació específica per a cada projecte.

Les úniques excepcions pràctiques són les obres que no requereixen projecte tècnic —petites obres de reforma interior, per exemple— però quan la intervenció implica estructura o nova fonamentació, l’estudi geotècnic és preceptiu. Construir sense ell no només és tècnicament arriscat: és una infracció normativa que pot tenir conseqüències en el segur decennal de l’edificació i en qualsevol reclamació posterior per patologia estructural. 

👉 Com afecta la tensió admissible al pressupost de fonamentació?  El que ningú et diu ¿Per què necessites un estudi de sòl abans de construir la teva casa? 

La normativa no és l’enemic: és la teva garantia

És temptador veure el CTE com una burocràcia que complica i encareix el procés de construir. Però l’Anej B del DB-SE existeix perquè abans que existís hi havia edificis amb fonaments mal dimensionats, habitatges amb esquerdes estructurals i propietaris que van pagar dues vegades la mateixa obra.

La normativa no protegeix l’ajuntament ni el col·legi professional. Et protegeix a tu. Quan exigeixes que l’informe geotècnic compleixi el CTE, no estàs sent exigent per caprici tècnic: estàs assegurant-te que el document que ha de guiar els fonaments del teu habitatge té el suport normatiu, la solidesa metodològica i la traçabilitat legal que una inversió d’aquesta magnitud es mereix.

El següent pas és concret: abans d’acceptar qualsevol informe geotècnic, comprova que inclou la classificació T i C de l’Anej B, els paràmetres complets i la cota de fonamentació en metres. Si falta algun d’aquests elements, l’informe és incomplet. I completar-lo abans que comenci l’obra sempre surt més barat que fer-ho després.

Sol·licitar estudi geotècnic d’acord amb el CTE →