estudi geotècnic a Mediona

En Mediona hi predominen els substrats calcaris, fonamentalment calcàries, dolomies i marbres, acompanyats en proporció menor per materials detrítics com gresos i conglomerats, així com certes formacions guixoses i anhidríticas. Aquest tipus de sòls sol oferir una bona capacitat portant per a fonamentacions superficials i profundes, sempre que es verifiqui la continuïtat i l’estabilitat del massís rocós. La presència ocasional de guixos, anhidrita i sals pot incrementar el risc de processos de dissolució, cosa que fa imprescindible un reconeixement minuciós del terreny i no escollir aquests materials com a nivell de suport sòlid. El substrat no argilós descarta la preocupació per l’eventualitat d’expansivitat, i consolida l’idoneïtat del terreny davant d’aquest fenomen.

La sismicitat a Mediona és molt reduïda, amb només 7 esdeveniments registrats en 30 anys i una magnitud màxima de 2.5, la qual cosa implica exigències sísmies mínimes en el disseny estructural. Tanmateix, la naturalesa predominantment calcària del subsòl obliga a descartar o confirmar l’existència de cavitats càrstiques abans de plantejar qualsevol fonamentació, ja que el càrst representa el principal condicionant geotècnic local i la seva verificació prèvia resulta essencial per projectar fonamentacions segures.