estudi geotècnic al Catllar

En El Catllar hi predominen els dipòsits d’arenes fines i llims, que formen un substrat freqüent caracteritzat per una textura homogènia i continuïtat lateral. Aquests tipus de sòl ofereixen una capacitat portant generalment adequada per a fonamentacions superficials, tot i que la baixa permeabilitat inherent suggereix precaució davant saturacions prolongades o drenatges insuficients. Tot i que poden existir aqüífers a una profunditat més gran, la compactació del terreny i la naturalesa granulomètrica permeten dissenyar fonamentacions comunes, sempre que s’avaluï la possible presència de zones toves locals.

La sismicitat a El Catllar és moderada, amb una freqüència de 30 esdeveniments en trenta anys i una magnitud màxima registrada de 2,5, fet que no representa un condicionant crític per al disseny estructural convencional. El substrat, en no ser argilós, descarta riscos associats a l’expansivitat i facilita l’estabilitat volumètrica de les fonamentacions. Per tant, la principal consideració geotècnica rau en l’avaluació local de la uniformitat i la compactació de les capes limoses i arenoses, garantint una resposta previsible del terreny a les càrregues estructurals.