estudi geotècnic a Altafulla

A Altafulla hi predominen les formacions de calcàries, dolomies i marbres, materials rocosos que generalment proporcionen una capacitat portant elevada per a fonamentacions superficials i profundes. Les zones d’arenes fines i llims, presents en menor proporció, requereixen una atenció especial per la seva major compressibilitat i menor resistència, mentre que les graves i les arenes compactes, tot i que només es troben ocasionalment, ofereixen bones condicions per fonamentar. La permeabilitat és baixa a la superfície, tot i que poden existir aqüífers significatius en profunditat, fet que s’ha de valorar en el disseny de les fonamentacions.

L’activitat sísmica a Altafulla és molt reduïda, amb escassos registres i magnituds baixes (Mmax 1.7), de manera que la sismicitat no representa un condicionant rellevant per al disseny estructural. El substrat no argilós descarta la presència de problemes associats a sòls expansius, i així facilita el disseny geotècnic. En aquest context, l’aspecte principal que cal controlar és la possible presència puntual de materials fins, que poden afectar la uniformitat de la capacitat portant en algunes àrees.