Estudi geotècnic Tuéjar

A Tuéjar, el substrat geològic predominant està compost per calcàries, dolomies i marbres, acompanyats de proporcions rellevants de fangs i torberes deltaïques, així com de guixos, anhidrita i sals en menor mesura. Aquestes formacions carbonatades proporcionen habitualment una bona capacitat portant, la qual cosa afavoreix la viabilitat de fonamentacions superficials sempre que s’assegure la seua adequada caracterització. No obstant això, la presència ocasional de guixos i sals implica un risc de dissolució i subsidència que cal tindre en compte en la selecció del tipus de fonamentació, mentre que els dipòsits tous de fangs i torberes s’han d’evitar com a nivell de suport per la seua baixa capacitat i elevada deformabilitat.

Quant a la sismicitat, Tuéjar presenta una activitat sísmica molt reduïda, amb prou feines 6 esdeveniments en els últims 30 anys i una magnitud màxima de 2.3, fet que implica una rellevància mínima en el càlcul estructural. No obstant això, l’escenari carstificat associat als materials carbonatats fa necessari comprovar de manera rigorosa l’existència de cavitats o fenòmens de dissolució abans d’executar les fonamentacions. El substrat no argilós descarta riscos d’expansivitat, de manera que el condicionant principal que cal avaluar en els estudis geotècnics locals és la carstificació i els riscos associats a la dissolució de guixos i sals.