Quants sondejos necessita la meua parcel·la per a l’estudi geotècnic?

Hi ha una pregunta que quasi tots els propietaris fan en el primer contacte: «I quants forats em fareu al terreny?» La pregunta és lògica. Ningú vol més perforacions de les necessàries, però tampoc vol pagar una obra de fonamentació equivocada per haver-se quedat curt en l’estudi. La resposta honesta és que depén, però no de manera arbitrària. Depén de criteris tècnics concrets que el Codi Tècnic de l’Edificació estableix amb prou precisió.

El que molt poca gent sap és que el nombre de sondeigs no el decideix el geòleg segons el seu criteri personal, ni el propietari segons el seu pressupost. El determina una combinació de tres factors: la superfície de la parcel·la, el tipus d’obra projectada i la complexitat geotècnica del terreny. Entendre eixos tres factors et permet arribar a la reunió amb el tècnic sabent exactament de què s’està parlant, i detectar si algú t’està oferint menys del que la teua parcel·la realment necessita.

El CTE no deixa marge a la improvisació

El Document Bàsic de Seguretat Estructural del CTE, en el seu annex B, estableix una classificació que tota actuació geotècnica ha de seguir. Abans de determinar quants sondeigs són necessaris, el tècnic ha d’assignar dos paràmetres al teu cas concret: el grup de terreny i el tipus de construcció.

Els terrenys es classifiquen en tres grups. El Grup T-1 correspon a terrenys favorables, amb poca variabilitat i sense problemes especials: graves, arenes compactes, sòls cohesius en estat ferm. El Grup T-2 són terrenys intermedis, amb certa variabilitat lateral o materials de comportament menys previsible. El Grup T-3 engloba els terrenys desfavorables: argiles toves, terrenys expansius, rebliments antròpics, càrst, presència d’aigua. 

Les construccions també es divideixen en tres tipus. El C-1 agrupa obres de xicoteta envergadura: habitatges unifamiliars d’una o dues plantes, murs de contenció de menys de tres metres. El C-2 inclou edificis d’entre tres i deu plantes i estructures de moderada complexitat. El C-3 són grans edificacions, obres singulars o infraestructures amb càrregues importants.

«El nombre mínim de punts de reconeixement no és una recomanació: és un requisit normatiu. Un estudi que no el compleix no és vàlid per adjuntar al projecte.»

La combinació dels dos paràmetres genera una matriu d’exigències. Un habitatge unifamiliar sobre terreny favorable (C-1 + T-1) necessita un mínim de tres punts de reconeixement. Eixe mateix habitatge sobre terreny desfavorable (C-1 + T-3) pot necessitar el doble, amb més profunditat en cada sondeig. 

👉 Què és la cota de fonamentació i per què importa? 

Superfície, profunditat i separació: els tres nombres que importen

Més enllà de la classificació, hi ha criteris geomètrics que condicionen la distribució dels sondeigs sobre la parcel·la.

01 — Nombre mínim de punts Per a un habitatge unifamiliar estàndard, el mínim normatiu sol ser tres punts de reconeixement. Però eixe mínim assumeix una parcel·la de grandària moderada i un terreny relativament homogeni. Si la parcel·la supera els 500 m² de superfície construïda, o si hi ha indicis de variabilitat lateral al terreny, eixe nombre puja.

02 — Separació entre punts Els punts de reconeixement s’han de distribuir de manera que cobrisquen tota la petjada de l’edificació. Una regla pràctica habitual és que cap punt de la fonamentació quede a més de 25-30 metres d’un sondeig. En parcel·les allargades o amb geometria irregular, això pot obligar a afegir punts encara que la superfície total siga xicoteta.

03 — Profunditat de cada sondeig No n’hi ha prou amb el nombre: la profunditat importa tant com la quantitat. Un sondeig insuficientment profund pot no arribar a l’estrat competent on recolzar la fonamentació, o pot no detectar una capa problemàtica que apareix a més profunditat. La profunditat mínima orientativa per a un habitatge unifamiliar sol estar entre 6 i 10 metres, però en terrenys amb rebliments o estratigrafia complexa pot superar els 15.

DADA CLau: Un sondeig addicional pot costar entre 400 i 800 € segons la profunditat i el tipus d’assaig. Una fonamentació mal dimensionada per dades insuficients pot suposar un sobrecost de 15.000 € o més a l’obra. La ràtio cost-benefici parla per si sola.

El cas del solar «senzill» que no ho era tant

En un municipi de l’àrea metropolitana de Madrid, un propietari va encarregar l’estudi mínim per a la seua parcel·la de 300 m²: dos punts de reconeixement, perquè el tècnic va considerar que la zona era coneguda i el terreny homogeni. Els dos sondeigs van donar resultats consistents: graves compactes a partir d’1,2 metres. Tot apuntava a una fonamentació superficial senzilla.

Durant l’excavació, a l’extrem noreste de la parcel·la va aparéixer una zona de rebliment antròpic de quasi 4 metres de profunditat, probablement d’una antiga construcció enderrocada. Eixe punt no estava cobert per cap sondeig. El resultat: redisseny de la fonamentació en eixa zona, pilots no previstos i un sobrecost de 22.000 € que ningú havia pressupostat.

Un tercer sondeig en eixa cantonada, per uns 600 €, hauria detectat l’anomalia abans que l’excavadora la descobrira a destemps. 

Què passa si apareixen imprevistos geotècnics durant l’obra?

«El sondeig més car sempre és el que no es va fer: el que hauria detectat el problema abans que l’excavadora el descobrira.»

Tres preguntes que has de fer abans d’aprovar el nombre de sondeigs

Quan el geòleg et presente la seua proposta de campanya de reconeixement, no la signes sense fer-te aquestes preguntes:

1. Cobrix la petjada completa de l’edificació? Els sondeigs s’han de distribuir de manera que no quede cap vèrtex o zona de càrrega important sense reconeixement pròxim. Demana que et mostren el plànol de situació dels punts superposat a la planta de l’habitatge.
2. La profunditat proposada supera en almenys 1,5 vegades l’amplària de la fonamentació? És un criteri tècnic bàsic per a assegurar-se que el bulb de pressions generat per la càrrega queda dins del terreny reconegut. Si la profunditat proposada et sembla escassa, pregunta per què.
3. S’han tingut en compte antecedents del terreny? Usos anteriors del solar, construccions enderrocades, proximitat a llits de corrent o zones inundables, o simplement la geologia regional poden justificar més punts o més profunditat. Un bon tècnic consulta la cartografia geològica de l’IGME abans de dissenyar la campanya. 

 Quina informació prèvia consulta el geòleg abans de l’estudi?

La conclusió que canvia com veuràs el pressupost

Quan rebes un pressupost d’estudi geotècnic i veus el nombre de sondeigs, la temptació és buscar el que en proposa menys. És comprensible. Però ara saps que eixe nombre no és arbitrari: respon a una normativa, a la geometria de la teua parcel·la i al que el tècnic sap —o hauria de saber— sobre el terreny de la teua zona.

Un estudi ben dimensionat no és el més car ni el més barat: és el que té prou punts, als llocs correctes, amb la profunditat adequada, perquè el teu arquitecte puga calcular els fonaments sense incertesa. Això és exactament el que estàs comprant.

Si tens dubtes sobre si la proposta que t’han fet cobrix realment el teu cas, el següent pas és consultar-ho abans de signar, no després que l’excavadora comence a treballar.

Per consultar el teu cas sense compromís, ompli el formulari de contacte →