estudi geotècnic a Ullà

En Ullà, els sòls predominants corresponen a fangs i torberes d’origen deltàic, seguits per sorres fines, lims i formacions detrítiques com ara arenisques, conglomerats i flysch. El percentatge significatiu de fangs i torberes implica la necessitat d’evitar aquests materials com a nivell de suport per a la fonamentació, a causa de la seva baixa capacitat portant i elevada compressibilitat. D’altra banda, la presència de sorres fines i lims requereix una anàlisi acurada de l’enduriment i possibles assentaments, mentre que els materials detrítics i carbonatats ofereixen millors condicions d’estabilitat i capacitat portant en profunditat.

Pel que fa a riscos geotècnics, la sismicitat a Ullà és molt reduïda, amb únicament 2 esdeveniments en 30 anys i un Mmax d’1.6, per la qual cosa no és rellevant per al disseny estructural. No hi ha indicis de processos càrstics i, en comptar amb un substrat no argilós, es descarta el risc d’expansivitat. El principal condicionant per a la viabilitat de la fonamentació a la zona recau en la identificació i evitació de nivells amb fangs i torberes, prioritzant el suport sobre materials granulars o rocosos estables.