Estudi geotècnic a Selva

A Selva hi predominen els granits, els gneis i altres roques ígnies com a principals formacions geològiques, que ofereixen una excel·lent capacitat portant per a fonamentacions directes a causa de la seva compacitat i resistència. A menor escala, hi trobem gresos, conglomerats i flysch, juntament amb pissarres i esquists, que poden presentar certa heterogeneïtat en la seva resposta. La presència ocasional de graves, sorres compactes i limos indica l’existència de sòls granulars aptes per a suport, mentre que la baixa permeabilitat general d’aquests materials minimitza els problemes de migració de l’aigua subterrània, encara que poden existir petits aqüífers superficials.

La sismicitat a Selva és alta, amb aproximadament 200 esdeveniments en 30 anys, tot i que no se superen magnituds elevades (Mmax 4.4), cosa que obliga a preveure criteris sísmics en el disseny estructural. D’altra banda, l’existència de fenòmens càrstics fa imprescindible la verificació de cavitats o inestabilitats abans de fonamentar, atesa la possible presència d’oquedats subterrànies associades a aquests ambients, fins i tot sobre roques dures. El substrat no argilós descarta el risc d’expansivitat, per la qual cosa el condicionant geotècnic més rellevant a Selva correspon al control del càrst i a la resposta adequada davant de sol·licitacions sísmques.