estudi geotècnic a Sant Vicenç de Castellet

En Sant Vicenç de Castellet predominen com a substrat les arenisques, els conglomerats i el flysch, acompanyats en menor proporció per argiles expansives blanques o toves, a més d’arenes fines, llims i dipòsits ocasionals de graves i d’arenes compactes. Els primers constitueixen materials competents que generalment ofereixen bona capacitat portant, tot i que les zones amb argiles expansives blanques o toves poden reduir localment aquesta capacitat, especialment en presència d’humitat variable. És essencial identificar la litologia present sota l’emplaçament concret per triar la fonamentació més adequada, ja que materials granulomètricament estables, com les arenisques i els conglomerats, admeten fonamentacions directes, mentre que les zones amb sorres o llims solts poden requerir reforços o una major profunditat de recolzament a causa de la seva menor cohesió.

L’activitat sísmica a la zona és molt reduïda, amb tan sols tres esdeveniments en les darreres dècades i magnitud màxima de 2.5, per la qual cosa la sismicitat no suposa un condicionant rellevant per al disseny estructural. La presència de substrat no argilós permet descartar riscos associats a l’expansivitat, millorant l’estabilitat general dels edificis. Tanmateix, atès que hi ha potencial de carstificació, abans de definir la fonamentació serà imprescindible descartar fenòmens càrstics al terreny, ja que aquests poden generar cavitats o subsidències inesperades i comprometre la seguretat estructural.