estudi geotècnic a Sant Quirze del Vallès

En Sant Quirze del Vallès predominen els substrats d’arenisques, conglomerats i flysch, materials que aporten una capacitat portant adequada per a la majoria de les solucions de fonamentació superficial, gràcies a la seva naturalesa litificada i compacta. Les graves i les sorres compactes, tot i que menys freqüents, també representen medis favorables per a la transmissió de càrregues, i permeten fonamentacions convencionals. La presència d’aqüífers extensos i altament permeables obliga a tenir en compte el possible ascens del nivell freàtic durant la fase de fonamentació i en la durabilitat de les estructures enterrades, així com la necessitat potencial de procediments de control de les aigües subterrànies a l’obra.

La sismicitat a la zona és molt reduïda, amb només 1 esdeveniment en 30 anys i una magnitud màxima d’1.7, de manera que aquest factor no representa una exigència rellevant en els criteris de disseny estructural. El risc d’expansivitat és baix, ja que les argiles expansives apareixen de forma subordinada o en contextos climàtics que no afavoreixen la seva activitat, reduint-ne l’impacte en l’estabilitat de les fonamentacions. En conclusió, el principal condicionant geotècnic a Sant Quirze del Vallès és la gestió de l’aigua subterrània vinculada a l’alta permeabilitat dels materials, i generalment és favorable la capacitat portant del substrat.