estudi geotècnic a Sant Julià de Vilatorta

A Sant Julià de Vilatorta, el terreny predominant correspon a arenisques, conglomerats i flysch, fet que atorga al substrat una capacitat portant mitjana a bona per a la majoria d’edificacions, sempre que la fonamentació es recolzi en nivells compactes. Les calcàries, dolomies i marbres apareixen de manera ocasional i, juntament amb les graves i les sorres compactes, permeten, en general, triar solucions de fonamentació directa. Tot i que hi ha zones amb argiles expansives toves, la seva presència és minoritària, de manera que el risc associat a canvis volumètrics per humitat es considera baix quan s’opta per recolzar l’estructura sobre el substrat no argilós.

La sismicitat al municipi és molt reduïda, amb només 5 esdeveniments registrats en els últims 30 anys i una magnitud màxima d’1.6, per la qual cosa els efectes sísmics resulten poc significatius a l’hora de dimensionar estructures. Tanmateix, atès que existeix una proporció ocasional de calcàries i dolomies, es recomana comprovar la possible presència de carst abans d’executar qualsevol fonamentació, ja que l’existència de cavitats pot comprometre l’estabilitat de l’obra. El principal condicionant geotècnic és, per tant, la necessitat de verificar l’estabilitat i l’homogeneïtat del terreny en zones calcàries pel potencial de carstificació.