estudi geotècnic a Sant Iscle de Vallalta

A Sant Iscle de Vallalta predomina el substrat de granit, gneis i altres roques ígnies, i representa més del 80% dels terrenys, complementat en una proporció menor per pissarres i esquists. Aquests materials es caracteritzen per oferir una alta capacitat portant i bona estabilitat per a fonamentacions directes, encara que la seva permeabilitat molt baixa implica drenatges superficials limitats i la possible presència local d’aqüífers poc profunds. L’escassetat de sòls alterats cohesius simplifica les condicions per al disseny de sabates i lloses, i minimitza el risc d’assentaments diferencials significatius.

L’activitat sísmica registrada a la zona és moderada, amb 17 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima de 3.5, cosa que implica una consideració estructural estàndard però sense requeriments especials. L’absència de carst i de sòls argilosos elimina de facto els riscos associats a cavitats o expansivitat. Per tant, el principal condicionant geotècnic està condicionat per la compacitat dels substrats rocosos i l’atenció als possibles aqüífers superficials en el cas d’excavacions o fonamentacions a poca profunditat.