Estudi geotècnic a Sant Hilari Sacalm

A Sant Hilari Sacalm predominen els sòls granítics, els gneis i altres roques ígnies, i representen més del 80% del substrat, mentre que puntualment apareixen pissarres i esquists. Aquests materials es caracteritzen per la seva elevada competència mecànica i baixa deformabilitat, cosa que garanteix una capacitat portant adequada per a la majoria d’estructures. A causa de la seva baixa permeabilitat superficial i l’eventual presència d’aqüífers profunds, els estudis geotècnics han de preveure la correcta identificació dels nivells freàtics i l’adequada elecció del tipus de fonamentació, que generalment pot recolzar-se en roca sana o lleugerament meteoritzada.

La sismicitat a Sant Hilari Sacalm és moderada, amb 20 esdeveniments registrats en els últims 30 anys i una magnitud màxima baixa (Mmax 2.7), per la qual cosa el risc sísmic no constitueix un condicionant rellevant per al disseny estructural. A més, l’absència de substrats argilosos elimina el risc d’expansivitat i no hi ha fenòmens càrstics que puguin comprometre l’estabilitat del terreny. L’aspecte principal a considerar en el desenvolupament d’estudis geotècnics a la zona rau en la correcta caracterització del contacte entre el substrat rocós i la possible meteorització superficial.