estudi geotècnic a Puigcerdà

En Puigcerdà predomina un substrat compost principalment per pissarres i esquists, materials que aporten una base de cimentació generalment competent i estable, tot i que amb permeabilitat baixa. La presència d’arenes fines i llimos, així com trams d’arenisques i conglomerats, introdueix certa variació en la capacitat portant, cosa que exigeix atenció a l’hora de determinar la profunditat i el tipus de cimentació més adequats. Els sòls de graves i d’arenes compactes, tot i que menys freqüents, poden oferir bones condicions com a nivell de suport, sempre que es verifiqui la continuïtat i l’homogeneïtat d’aquestes capes.

La sismicitat a Puigcerdà és molt reduïda, amb tan sols 7 esdeveniments registrats en 30 anys i una magnitud màxima de 3, per la qual cosa el risc sísmic no es considera un condicionant rellevant en el disseny geotècnic local. No s’observen fenòmens de carst ni risc d’expansivitat en el substrat, ja que aquest no és argilós. Per tot això, el principal factor a considerar en els estudis geotècnics de la zona és la variabilitat litològica que pot influir en la capacitat de càrrega i en l’elecció adequada de la cimentació.