estudi geotècnic a Olot

A Olot, el substrat geològic dominant està compost majoritàriament per granit, gneis i altres roques ígnies, cosa que confereix al terreny una elevada capacitat portant i una excel·lent estabilitat per a la cimentació d’estructures. Secundàriament, s’hi poden trobar arenisques, conglomerats i flysch, així com proporcions menors d’arenes fines, llims i argiles blanques expansives o toves, tot i que aquestes últimes són poc freqüents i, generalment, no representen el nivell de suport principal. Les formacions presenten una permeabilitat molt baixa, tot i que superficialment poden aparèixer petits aqüífers; això sol facilitar el control de l’aigua en excavar, però requereix una verificació puntual si es detecten nivells saturats locals.

La sismicitat a Olot és molt reduïda, amb només dos esdeveniments de baixa magnitud cada tres dècades (Mmax 1.6), per la qual cosa no resulta un factor rellevant a tenir en compte en el càlcul estructural. El risc associat a l’expansivitat d’argiles es pot descartar gràcies a l’absència d’un substrat argilós predominant. En conjunt, el principal condicionant geotècnic per a l’estudi geotècnic a Olot està vinculat a l’heterogeneïtat puntual d’algun nivell superficial, però la roca ferma hi predomina i garanteix bones condicions per a cimentacions convencionals.