Estudi geotècnic a Oliana

A Oliana hi predominen substrats formats per gresos, conglomerats i flysch, materials que, generalment, ofereixen una capacitat portant adequada i un comportament competent per a fonamentacions directes, sempre que s’eviti la intervenció sobre nivells de baixa resistència. Les argiles expansives, presents de forma ocasional, poden suposar un risc localitzat, per la qual cosa és fonamental caracteritzar-ne l’extensió exacta en el reconeixement geotècnic. D’altra banda, la presència marginal de calcàries, dolomies, marbres i guixos implica que s’han d’extremar les precaucions davant possibles dissolucions en zones amb guix, anhidrita i sals, a més d’evitar les fonamentacions sobre sorres fines, llims i sòls tous.

La sismicitat registrada a Oliana és molt reduïda, amb prou feines tres esdeveniments en trenta anys i una magnitud màxima de 2.5, per la qual cosa el seu impacte en el disseny estructural és baix. Tanmateix, la localització de calcàries i dolomies obliga a estudiar la possible existència de cavitats càrstiques abans d’executar les fonamentacions, atès el risc inherent en aquest tipus de terrenys. A més, el substrat no argilós elimina la preocupació per l’expansivitat. El factor que necessita una valoració més detallada és la possible presència de càrst i de guixos, ja que tots dos condicionen la seguretat a llarg termini de les estructures.