estudi geotècnic a Olesa de Montserrat

A Olesa de Montserrat, el substrat geològic dominant està compost per pissarres i esquists, presents en més del 30% de l’àrea, juntament amb arenisques, conglomerats i flysch que també són comuns. Aquests materials, en general, ofereixen una bona capacitat portant per a fonamentacions superficials o semiprofundes. Les graves i les sorres compactes, tot i que són menys freqüents, faciliten un suport estable, mentre que les sorres fines i els llims requereixen una avaluació acurada per la seva major compressibilitat. Les zones de calcàries i dolomies apareixen de manera ocasional i poden aportar una resistència alta, encara que la seva distribució és localitzada.

La sismicitat a la zona és molt reduïda, amb només dos esdeveniments registrats en les últimes tres dècades i una magnitud màxima baixa (Mmax 1.6), de manera que no representa un condicionant rellevant per al disseny estructural. No s’identifiquen àrees càrstiques, i l’absència d’un substrat argilós elimina la preocupació per l’expansivitat als sòls. El principal aspecte que cal valorar en els estudis geotècnics locals és la variabilitat litològica, responsable de canvis rellevants en la capacitat portant entre zones adjacents.