Estudi geotècnic a Montcada i Reixac

En Montcada i Reixac predominen les sorres fines i els llims, juntament amb una presència significativa d’esquists, pissarres, gresos i flysch. Aquests materials ofereixen capacitats portants que varien en funció de la seva compactació i del grau de meteorització, mentre que els nivells de granit o de gneis, tot i que menys freqüents, poden proporcionar una base molt bona per a fonamentacions directes quan es troben. La baixa permeabilitat d’aquests sòls limita el flux d’aigua subterrània, tot i que poden presentar-se aqüífers superficials discontinus. Aquest mosaic litològic requereix una caracterització geotècnica acurada per seleccionar el sistema de fonamentació més adequat.

Pel que fa a riscos geotècnics, la sismicitat és molt reduïda a la zona, amb només un esdeveniment registrat en 30 anys i una magnitud màxima de 2.5, cosa que implica una incidència estructural menyspreable. El substrat està compost predominantment per materials no argilosos, de manera que es descarta el risc d’expansivitat. En definitiva, el condicionant fonamental a Montcada i Reixac és l’heterogeneïtat dels materials, per la qual cosa el reconeixement geotècnic detallat és essencial per evitar problemes relacionats amb assentaments diferencials.