Estudi geotècnic a Montagut i Oix

En Montagut i Oix, el substrat geològic està majorment compost per gresos, conglomerats i flysch, i proporciona terrenys sòlids amb bona capacitat portant, adequats per a fonamentacions superficials convencionals. Tot i que hi ha nivells ocasionals de guixos, anhidrita i sals, així com de calcàries, dolomies i marbres, és rellevant assenyalar el risc de dissolució a les zones amb guixos o sals, el qual pot condicionar l’estabilitat a llarg termini de les fonamentacions. La presència marginal d’argiles expansives blanques/blanques i toves requereix verificar-ne la localització exacta, ja que, tot i que la seva distribució és limitada, podrien provocar assentaments diferencials si es troben en zones clau.

Des de la perspectiva sísmica, l’activitat a Montagut i Oix es pot classificar com a moderada, amb 20 esdeveniments registrats en els darrers 30 anys i una magnitud màxima (Mmax) de 4,3, cosa que suggereix que, tot i que el risc és moderat, encara s’ha d’avaluar durant la fase de disseny estructural. No hi ha cap fenomen carstificable significatiu reportat, i atès que el substrat predominant no és argilós, es descarta el risc d’expansivitat com a condicionant principal. En general, l’aspecte que cal vigilar amb més atenció a la zona el constitueixen els sòls amb guixos pel seu potencial de dissolució, especialment en projectes amb fonamentacions profundes o càrregues elevades.