Estudi geotècnic Llucmajor

A Llucmajor hi predominen sòls d’arenes fines i llims, juntament amb importants afloraments de calcàries, dolomies i marbres, seguits d’una presència freqüent d’argiles expansives blanques o toves. Les característiques d’aquests substrats varien notablement: mentre que les arenes i els llims proporcionen una capacitat portant mitjana i requereixen anàlisis acurats per definir solucions de fonamentació directa o semiprofundes, les formacions carbonatades poden assolir bones capacitats portants, tot i que poden acollir cavitats o fissuració associada al desenvolupament del càrst. Les argiles expansives, tot i que hi són, no dominen el substrat, fet que redueix el risc de moviments derivats de canvis d’humitat, especialment en zones on se sustenti sobre materials no argilosos.

La sismicitat a Llucmajor és moderada, amb un registre de 24 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima de 3.2, valors que, tot i que no són crítics, s’han de tenir en compte en edificacions sensibles. El desenvolupament de càrst en les formacions calcàries exigeix necessàriament verificar-lo al terreny abans de projectar qualsevol tipus de fonamentació, atès el risc de col·lapses localitzats o subsidències. El substrat no argilós descarta l’expansivitat com a condicionant principal, de manera que l’aspecte geotècnic principal que cal tenir en compte serà la presència o absència de cavitats càrstiques sota la zona d’actuació.