estudi geotècnic a Llagostera

En Llagostera predominen els sòls formats per granit, gneis i altres roques ígnies, acompanyats per graves i sorres compactes en menor proporció, així com pissarres i esquistos de caràcter ocasional. Aquests materials, generalment durs i amb escassa fracturació, proporcionen una excel·lent capacitat portant, i permeten el disseny de fonamentacions directes convencionals llevat de zones puntuals alterades o amb presència de sòls residuals menys competents. La baixa permeabilitat d’aquestes formacions limita la circulació d’aigua subterrània, encara que poden existir aqüífers locals en nivells més superficials, cosa que és rellevant per a la gestió dels drenatges en projectes d’edificació.

La sismicitat observada al municipi de Llagostera és moderada, i s’hi registren 42 esdeveniments en els darrers 30 anys amb una magnitud màxima de 3.1, un valor que no implica condicionants exigents per al disseny estructural. El substrat no argilós de la zona descarta qualsevol risc relacionat amb l’expansivitat dels sòls, i simplifica així la selecció i l’execució de sistemes de fonamentació. En conseqüència, el control geotècnic s’ha de centrar fonamentalment en la identificació de zones puntuals d’alteració superficial, i el tipus de roca i el seu estat de meteorització són el factor principal a tenir en compte en l’estudi geotècnic local.