Estudi geotècnic a la Seu d’Urgell

Al municipi de La Seu d’Urgell, el substrat dominant el conformen pissarres i esquists, caracteritzats per una estructura compacta i una resistència mecànica adequada, fet que afavoreix una bona capacitat portant per a edificacions. Aquestes formacions, juntament amb la presència ocasional de gresos, conglomerats i flysch, així com petites proporcions d’arens fines i llims, garanteixen condicions apropiades per a fonamentacions directes o semiprofundes. Tanmateix, la baixa permeabilitat prevalent obliga a analitzar acuradament l’escorrentia superficial i les possibles acumulacions d’aigua a prop de la fonamentació.

L’activitat sísmica a La Seu d’Urgell és molt reduïda, i presenta només 1 esdeveniment en 30 anys i una magnitud màxima baixa (Mmax 1.7), per la qual cosa la sismicitat no constitueix un condicionant rellevant per al disseny estructural. A més, l’absència de carst i la naturalesa no argilosa del substrat descarten riscos associats a l’expansivitat del terreny, i consoliden com a factor principal el control de l’aigua i la selecció adequada del tipus de fonamentació segons l’heterogeneïtat local dels materials.