estudi geotècnic a la Roca del Vallès

A La Roca del Vallès predominen els sòls derivats de granit, gneis i altres roques ígnies, els quals constitueixen aproximadament el 75% del substrat. Aquests materials presenten una elevada competència mecànica i ofereixen una excel·lent capacitat portant, facilitant l’execució de fonamentacions directes poc profundes. Al seu torn, les graves i les sorres compactes apareixen de manera ocasional i també brinden suport adequat per la seva compacitat, tot i que poden requerir comprovacions de densitat i d’homogeneïtat. Les formacions sedimentàries, com ara gresos i conglomerats, són menys freqüents a la zona i solen tenir bona estabilitat, cosa que permet flexibilitat en les solucions de fonamentació.

L’activitat sísmica registrada a la localitat és molt reduïda, amb prou feines 3 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima de 2.7, de manera que el risc sísmic no constitueix un condicionant rellevant per al disseny estructural. A més, l’àrea es caracteritza per un substrat no argilós, descartant la possibilitat de problemes associats a argiles expansives. Tampoc no hi ha processos càrstics que comprometin l’estabilitat de les fonamentacions. Així doncs, el principal factor que cal considerar en els estudis geotècnics locals és l’adequada caracterització de la compactació i la continuïtat del massís rocós o dels materials granulars, atès el seu predomini i la seva importància per a una fonamentació segura.