estudi geotècnic a la Jonquera

A La Jonquera, el substrat dominant correspon principalment a gresos, conglomerats i flysch, materials amb característiques mecàniques favorables pel que fa a la resistència i el comportament davant de càrregues estructurals. Aquests tipus de sòl solen presentar una capacitat portant adequada per a l’edificació, tot i que la presència ocasional de nivells menys consolidats requereix una anàlisi específica en l’estudi geotècnic per seleccionar la profunditat òptima de fonamentació.

La sismicitat a la zona és molt reduïda, amb tan sols dos esdeveniments registrats en els darrers trenta anys i una magnitud màxima d’1.6, per la qual cosa es considera un factor de risc molt baix en el càlcul estructural. No existeixen indicis de carstificació i, atès que el substrat no és argilós, queda descartada la problemàtica de sòls expansius. El principal condicionant tècnic deriva de la baixa permeabilitat local, que pot repercutir en l’evacuació d’aigües subterrànies i el drenatge en excavacions.