estudi geotècnic a la Fuliola

En la Fuliola, el substrat dominant es compon principalment d’arenisques, conglomerats i flysch, juntament amb la presència rellevant de graves i sorres compactes. Aquests materials, característics per la seva bona compacitat i baixa deformabilitat, generalment ofereixen una capacitat portant adequada per a fonamentacions superficials o semiprofundes. La baixa permeabilitat típica d’aquestes formacions implica que, encara que puguin existir aqüífers a profunditat, les fonamentacions habituals no es veuen condicionades per fenòmens d’arrossegament ni per deformacions associades a l’aigua, i això facilita el disseny geotècnic de les noves edificacions.

Pel que fa a aspectes geodinàmics, l’activitat sísmica a la Fuliola és pràcticament nul·la, amb una sismicitat molt reduïda reflectida pel registre només de tres esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima de 2.5, cosa que no representa cap condicionant rellevant en el disseny estructural. Tot i que existeixen argiles expansives de forma subordinada i vinculades a contextos climàtics específics, la seva incidència real sobre els projectes geotècnics és limitada al municipi. El principal focus d’atenció recau en la correcta identificació d’aquestes zones excepcionals amb argiles expansives, ja que fora d’elles les condicions del terreny són favorables per construir.