estudi geotècnic a la Cellera de Ter

En La Cellera de Ter predominen els sòls formats per calcàries, dolomies i marbres, que representen més del 90% del substrat, mentre que els esquists i les pissarres són minoritaris. Aquesta composició implica una capacitat portant generalment elevada, cosa que facilita l’adopció de fonamentacions superficials, llevat en zones puntuals on la presència de pissarres pugui implicar una resistència lleugerament inferior. La baixa permeabilitat d’aquestes formacions limita el risc de fenòmens d’arrossegament o dispersió de fins, tot i que ocasionalment poden presentar-se aqüífers superficials que requereixin control a l’obra.

Pel que fa a la sismicitat, La Cellera de Ter es troba en una zona amb activitat sísmica molt reduïda (2 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima de 1.6), per la qual cosa aquest factor no suposa una restricció significativa per al disseny estructural. El risc d’expansivitat queda descartat gràcies a l’absència d’argiles expansives al substrat dominant. Per tant, el condicionant principal en aquest municipi ve donat per la necessitat de verificar la fonamentació en funció de la continuïtat i la qualitat de les roques carbonatades, sense riscos associats a la carstificació ni a l’expansivitat.