estudi geotècnic a Isona i Conca Dellà

En Isona i Conca Dellà predominen com a substrat les arenisques, els conglomerats i el flysch, que suposen la major part dels terrenys presents i ofereixen una bona capacitat portant per a fonamentacions superficials, llevat de discontinuïtats o alteracions locals. També s’hi troben en menor proporció calcàries, dolomies i marbres, així com algunes argiles expansives blanques i argiles/margues dures, encara que aquestes darreres es consideren ocasionals i normalment es poden gestionar en el plantejament de la fonamentació. L’escassa permeabilitat general dels materials limita la infiltració, cosa que pot beneficiar fonaments convencionals, tot i que cal tenir en compte els aqüífers locals en obra nova.

En termes de riscos naturals, Isona i Conca Dellà presenta una sismicitat molt reduïda, amb tan sols un esdeveniment registrat en 30 anys i una magnitud màxima d’1.5, de manera que l’acció sísmica no suposa cap condicionant de disseny estructural rellevant. Tot i això, la presència de formacions carbonatades obliga a considerar la possible existència de fenòmens càrstics: és imprescindible verificar l’absència de cavitats o inestabilitat abans de qualsevol projecte de fonamentació, ja que podria comprometre la seguretat estructural. El substrat no argilós descarta la problemàtica d’exigència d’expansivitat en la majoria de casos, i és el càrst el principal factor d’atenció en els estudis geotècnics locals.