estudi geotècnic a Igualada

A Igualada, el substrat predominant correspon a argiles expansives blanques o toves, que representen aproximadament el 75% dels sòls, seguides en menor proporció per gresos, conglomerats, flysch i un percentatge reduït de guixos, anhidrita i sals. Les característiques mecàniques d’aquestes argiles poden limitar la capacitat portant i condicionen la tria del tipus de fonamentació, i sovint requereixen estudis detallats per determinar la profunditat adequada i preveure possibles deformacions diferides. La presència ocasional de guixos i sals implica, a més, el risc de dissolució, cosa que pot provocar subsidència, especialment per a fonamentacions superficials o poc profundes si no es verifica l’estabilitat del sòl.

La sismicitat a Igualada es classifica com a molt reduïda, amb només un esdeveniment registrat cada 30 anys i una magnitud màxima inferior a 2, per la qual cosa no constitueix un condicionant rellevant en el disseny estructural. No obstant això, el potencial desenvolupament de fenòmens càrstics a causa de la presència de materials guixosos obliga a fer comprovacions específiques abans de definir qualsevol sistema de suport. Així mateix, si bé l’expansió argilosa està subordinada a l’entorn climàtic local, cal tenir-ho en compte en projectes sensibles a deformacions. El principal condicionant geotècnic a Igualada és l’heterogeneïtat del substrat i la possibilitat de problemes associats a la dissolució de sals i als processos càrstics.