Estudi geotècnic a Eivissa

A Eivissa predominen els sòls granulars, amb graves i sorres compactes, cosa que proporciona bones condicions per a la capacitat portant i facilita el fonament directe en la majoria de les intervencions. Així mateix, acostuma a aflorar un substrat de roques carbonatades com ara calcàries, dolomies i marbres, materials amb elevada competència mecànica que milloren sensiblement l’estabilitat del terreny. Les argiles i margues dures apareixen només de manera esporàdica, limitant la presència d’unitats de baixa resistència, mentre que els nivells d’arenisques i conglomerats ofereixen una alternativa addicional favorable per a l’assentament de fonaments.

La sismicitat a Eivissa és molt reduïda, amb només dos esdeveniments registrats en 30 anys i una magnitud màxima baixa, de manera que la seva influència és pràcticament menyspreable en els càlculs estructurals habituals. No obstant això, a causa de la presència significativa de calcàries i dolomies, és essencial verificar la possible existència de processos càrstics al subsòl abans de realitzar qualsevol fonamentació, ja que poden suposar un condicionant crític en l’estabilitat. El substrat no argilós descarta riscos d’expansivitat, i la comprovació del càrst i l’heterogeneïtat litològica són els principals condicionants geotècnics del municipi.