estudi geotècnic a Castellterçol

En Castellterçol, la composició predominant del subsòl correspon a gresos, conglomerats i flysch, i assoleix un 93,75% de freqüència, mentre que les argiles expansives blanques o toves es presenten de manera ocasional. Aquestes formacions, en general de baixa o molt baixa permeabilitat, limiten la infiltració i solen ser poc aptes per acollir aqüífers profunds, tot i que poden existir aqüífers superficials en determinades zones. Les característiques geomecàniques d’aquests materials proporcionen, llevat d’excepcions puntuals, una capacitat portant adequada per a fonamentacions directes habituals, sempre que es verifiqui la compacitat i l’estat dels conglomerats i gresos. És fonamental evitar la disposició de fonamentacions sobre nivells amb presència d’argiles toves.

L’activitat sísmica a Castellterçol és molt reduïda, amb només 5 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima (Mmax) d’1,6, cosa que implica un risc sísmic molt baix que generalment no condiciona el disseny estructural convencional. No existeixen riscos associats a la carstificació a la zona i, com que hi predomina un substrat no argilós, el risc d’expansivitat queda descartat, i permet així un plantejament geotècnic simplificat. El condicionant principal a Castellterçol és l’heterogeneïtat litològica, de manera que la caracterització precisa al punt de fonamentació ha de ser la prioritat de l’estudi geotècnic.