estudi geotècnic a Castellgalí

En Castellgalí, el substrat geotècnic està dominat per formacions d’arenisques, conglomerats i flysch, acompanyades d’una presència considerable d’argiles expansives blanques/blanes i d’arenes fines amb llims. Aquests materials presenten generalment baixa permeabilitat, i poden concentrar aqüífers superficials en zones puntuals. La capacitat portant és variable: les arenisques i els conglomerats solen oferir bones condicions per a la fonamentació, mentre que les argiles toves requereixen una avaluació detallada de la seva compressibilitat i estabilitat abans de triar el tipus de fonamentació més adequat.

Pel que fa al comportament geodinàmic, la presència de karst a la zona fa imprescindible fer una investigació prèvia específica per descartar cavitats o processos subsuperficials abans de cimentar, ja que podrien comprometre la seguretat estructural. La sismicitat local és molt reduïda, amb prou feines dos esdeveniments registrats i valors màxims de magnitud baixos, cosa que minimitza la incidència d’aquest factor en el disseny. A més, atès que el substrat principal no és argilós, el risc d’expansivitat es descarta com a condicionant rellevant. El principal repte geotècnic per a Castellgalí rau en la possible existència de karstificació i heterogeneïtat litològica, que s’han d’analitzar amb rigor en cada projecte.