estudi geotècnic a Castellbisbal

En Castellbisbal predominen formacions d’arenisques, conglomerats i flysch, que representen prop del 69% dels sòls presents, i ofereixen en general un bon comportament mecànic i una elevada capacitat portant per a la fonamentació superficial o semiprofund. Tot i que existeixen zones puntuals amb sorres fines, llims, pissarres, esquists i petites proporcions d’argiles i margues dures, aquestes últimes amb baixa deformabilitat, el substrat dominant tendeix a ser estable i poc compressible, la qual cosa resulta favorable per a la fonamentació. La permeabilitat és baixa a la superfície, tot i que poden existir aqüífers profunds d’una certa importància.

La sismicitat és molt reduïda, i registra només 3 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima de 2.8, de manera que no representa un condicionant rellevant en el disseny estructural. Tanmateix, atès que el municipi presenta risc de karstificació, resulta indispensable verificar la possible presència de cavitats o conductes dissolts al substrat abans de fonamentar, ja que això pot repercutir significativament en l’estabilitat de l’estructura i en l’elecció del tipus de fonamentació. L’aspecte principal que cal controlar a Castellbisbal és la possible afectació per fenòmens càrstics.