Estudi geotècnic Bunyola

En Bunyola hi predominen els sòls d’arenes fines i llots, que constitueixen la base majoritària del terreny, cosa que proporciona una capacitat portant intermèdia i una resposta variable en funció del grau de compactació. La presència significativa de guixos, anhidrita i sals introdueix el risc de dissolució dels materials, un factor a considerar especialment per a l’elecció de la profunditat i el tipus de fonamentació. Les calcàries, les dolomies i els marbres apareixen ocasionalment i poden presentar una bona capacitat portant, però requereixen estudis específics per caracteritzar-ne el comportament.

La sismicitat a Bunyola és molt reduïda, amb un sol esdeveniment registrat cada 30 anys i una magnitud màxima baixa (Mmax 2.5), per la qual cosa no representa un condicionant rellevant per al disseny estructural. Tanmateix, la presència de materials susceptibles de desenvolupar-se com a karst, sumada al risc de dissolució associat als guixos i a les sals, exigeix una verificació prèvia del subsòl abans de qualsevol fonamentació. En tractar-se d’un substrat no argilós, queda descartat el risc d’expansivitat, i el condicionant principal és la possible inestabilitat pels processos càrstics i la dissolució química.