Estudi geotècnic Artà

Al municipi d’Artà, els materials predominants al subsòl són calcàries, dolomies i marbres, als quals s’hi sumen zones significatives amb guixos, anhidrita i sals, així com nivells d’arens fins i llims. Aquest tipus de roques carbonatades, amb intercalacions evaporítiques, acostumen a presentar una bona capacitat portant, la qual cosa permet projectar fonamentacions directes en molts casos, tot i que és fonamental identificar la continuïtat i l’alteració dels estrats. La presència ocasional d’argiles expansives i de zones dures d’argiles i margues és limitada, cosa que redueix la probabilitat de trobar sòls problemàtics per al suport directe. No obstant això, els guixos, l’anhidrita i les sals impliquen un potencial risc de dissolució que cal avaluar acuradament, ja que poden generar subsidències o col·lapses localitzats.

La regió es caracteritza per una activitat sísmica molt reduïda, amb tan sols un esdeveniment registrat en 30 anys i una magnitud màxima de 1.8, fet que permet descartar la sismicitat com a condicionant rellevant en el disseny estructural. És important subratllar la presència d’un entorn càrstic, el qual exigeix una verificació exhaustiva de cavitats i possibles buits abans d’executar qualsevol fonamentació, amb l’objectiu d’evitar problemes d’estabilitat en el futur. El substrat no argilós descarta l’existència de problemes associats a l’expansivitat. Així, el principal condicionant geotècnic a Artà està relacionat amb la possible presència de càrst i el risc de processos de dissolució en materials evaporítics.