Estudi geotècnic a l'Alcúdia

A Alcúdia, el substrat dominant es compon principalment de sorres fines i llims, cosa que confereix a la zona sòls de baixa cohesió i variabilitat en la capacitat portant. Aquestes característiques obliguen a prestar una atenció especial al disseny de la fonamentació, i és recomanable emprar lloses o sabates de gran superfície en funció del gruix dels nivells compressibles presents. La presència ocasional de guixos, anhidrita i sals introdueix un risc de dissolució que cal valorar acuradament, mentre que les formacions calcàries i dolomítiques, tot i ser menys freqüents, poden aportar certa resistència addicional. És essencial considerar la impermeabilitat general dels materials, ja que afecta l’evacuació d’aigua i el comportament sota càrrega.

La sismicitat en aquest municipi és molt reduïda, amb tan sols un esdeveniment registrat en els últims 30 anys i una magnitud màxima baixa, i així es descarten condicionants sísmics rellevants en el càlcul estructural. No hi ha riscos associats a sòls expansius, ja que el substrat no és argilós. Tanmateix, la presència de fenòmens càrstics vinculats als materials carbonatats i a les sals implica la necessitat de verificar exhaustivament l’existència de cavitats abans de cimentar, i aquest és el principal condicionant geotècnic que cal valorar en projectes de construcció a la zona.