Qui signa l’informe geotècnic i per què eixa signatura ho canvia tot?

Hi ha un moment en el procés d’encarregar un estudi geotècnic en què quasi ningú s’atura a pensar: quan arriba l’informe, qui ha posat el seu nom al peu del document? No és una pregunta menor. És, probablement, la pregunta més important que pots fer abans d’acceptar aquest dossier com a vàlid. Perquè una firma incorrecta —o absent— converteix pàgines de dades tècniques en paper mullat davant qualsevol administració, asseguradora o jutge.

Espanya té un problema silenciós en el sector dels estudis geotècnics: el mercat està ple d’informes redactats per empreses que subcontracten els treballs de camp a tercers, els assajos de laboratori a un quart actor, i al final estampan la firma d’algú que no ha trepitjat la parcel·la ni ha interpretat personalment les dades. El resultat és un document que té tota l’aparença de rigor tècnic però que la cadena de responsabilitat és, en el millor dels casos, confusa.

Perquè no et passe, necessites entendre tres coses: qui té competència legal per a signar, què afegeix el visat col·legial i què implica aquesta firma en termes de responsabilitat real.

La titulació no és un detall administratiu

L’informe geotècnic és un document tècnic amb efectes legals directes sobre la seguretat estructural d’una edificació. Això significa que qui el firma assumeix una responsabilitat professional concreta, i aquesta responsabilitat només la pot assumir algú amb la titulació habilitant corresponent.

A Espanya, els professionals amb competència reconeguda per a signar informes geotècnics són principalment els geòlegs i els enginyers geòlegs, titulacions que habiliten específicament per al reconeixement, l’anàlisi i la interpretació del subsòl. En determinats contextos —especialment en obres d’enginyeria civil de gran envergadura— també poden intervenir enginyers de camins, canals i ports o enginyers tècnics d’obres públiques, sempre dins del seu àmbit competencial.

El que no pot fer un aparellador, un arquitecte tècnic o una empresa constructora sense tècnic habilitat és signar un informe geotècnic amb validesa per a adjuntar a un projecte d’execució. Encara que semble obvi, a la pràctica es presenten documents signats per perfils que no tenen aquesta competència, especialment en obres menors o en zones on la supervisió municipal és laxa. 

"Una firma incorrecta no és un problema burocràtic menor: és una nul·litat tècnica que pot tombar el projecte en qualsevol moment del procés."

El Codi Tècnic de l’Edificació no especifica una titulació única de manera explícita, però la jurisprudència i la pràctica col·legial han consolidat que la interpretació geotècnica del subsòl és competència dels geòlegs i enginyers geòlegs. Qualsevol ambigüitat en aquest punt s’ha de resoldre consultant el col·legi professional corresponent de la teua comunitat autònoma abans d’acceptar el document.

👉  Què valida el CTE en un estudi geotècnic i què passa si no es compleix? 

El visat col·legial: la segona capa de garantia

Saber que l’informe està signat per un geòleg col·legiat és necessari, però no sempre suficient. Ací entra el visat col·legial, un mecanisme de control que molts propietaris desconeixen i que afegeix una capa de garantia molt concreta.

Què és el visat?

El visat és la certificació que emet el col·legi professional del tècnic signant acreditant que aquest professional està col·legiat, que la seua titulació és la correcta i que, en el moment d’emetre l’informe, no té l’exercici suspés per sanció disciplinària. No valida el contingut tècnic de l’informe, però sí que garanteix que qui el firma té dret legal a fer-ho.

Quan és obligatori?

L’obligatorietat del visat varia segons la comunitat autònoma i el tipus d’obra. En molts casos, l’ajuntament o el col·legi d’arquitectes que supervisa el projecte d’execució exigirà el visat geotècnic com a requisit per a admetre el document. Si el teu arquitecte te’l demana expressament, no és per capritx: és perquè sap que sense ell el projecte pot ser rebutjat en la tramitació.

Què passa sense visat?

Un informe no visat pot ser vàlid en alguns contextos administratius i completament inútil en altres. El problema és que no sabràs en quin dels dos estàs fins que el presentes i te’l rebutgen. La solució més senzilla és exigir sempre el visat des del principi, independentment de si creus que serà necessari o no.

DADA CLAU: El cost del visat col·legial representa habitualment entre el 3 % i el 8 % de l’honorari total de l’estudi geotècnic. És el segur més barat que pots contractar dins d’aquest pressupost.

👉 Quant costa un estudi geotècnic?

El cas que ningú vol protagonitzar

En una localitat de la província de Toledo, un propietari va contractar un estudi geotècnic a través d’una empresa de reformes que incloïa el servei com a part d’un paquet. L’informe va arribar signat per un tècnic amb titulació en enginyeria d’edificació. El document tenia bon aspecte: portada professional, taules de dades, fotografies del terreny.

Quan l’arquitecte va intentar adjuntar-lo al projecte d’execució per a presentar-lo a l’ajuntament, el tècnic municipal el va rebutjar. El motiu: la titulació del signant no habilitava per a la interpretació geotècnica del subsòl segons el criteri del col·legi d’arquitectes provincial. Calia repetir l’estudi des de zero amb un geòleg col·legiat. Cost addicional: el preu complet d’un segon estudi més el retard de sis setmanes en la tramitació del projecte.

El propietari havia pagat dues vegades pel mateix document. I l’empresa de reformes, que havia subcontractat l’estudi al preu més baix que va trobar, no va assumir cap responsabilitat contractual perquè en el contracte no s’especificava la titulació requerida del signant. 

👉 Què rebràs en el teu informe geotècnic? 

Tres comprovacions que has de fer abans de pagar l’informe

Quan reps l’informe geotècnic, abans de donar-lo per bo i passar-lo al teu arquitecte, verifica aquests tres punts:

1. Nom, titulació i número de col·legiat del signant. Han d’aparéixer en la portada o en les pàgines inicials del document. Si només hi apareix el nom de l’empresa però no el del tècnic responsable, l’informe no té un signant identificable i manca de validesa tècnica.
2. Segell i número de visat col·legial. Cerca el segell del col·legi professional corresponent, habitualment el Col·legi Oficial de Geòlegs o l’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs de la teua comunitat. Si no hi apareix, pregunta explícitament si el document està visat i sol·licita el número de visat per a poder verificar-ho.
3. Correspondència entre el signant i el treball realitzat. El tècnic que signa ha de ser el mateix que ha dirigit i interpretat l’estudi, no simplement algú que presta la seua firma a una empresa. Si tens dubtes, pots telefonar directament al col·legi professional i verificar que el col·legiat en qüestió està actiu i sense suspensió de l’exercici.

"Pagar dues vegades pel mateix informe geotècnic és més freqüent del que sembla, i quasi sempre passa per no haver comprovat la titulació del signant abans d’encarregar el treball."

Una firma val més que mil dades

Un informe geotècnic pot contindre les dades més precises del món: estratigrafies detallades, assajos de laboratori exhaustius, recomanacions de cimentació ben argumentades. Però si la firma al peu del document no correspon a un professional habilitat i visat, tot aquest contingut tècnic queda en suspens legal.

La firma no és el tràmit final d’un document tècnic. És el seu punt de partida com a instrument vàlid. És la persona que assumeix davant la llei, davant el col·legi i davant tu que les dades són reals, que la interpretació és correcta i que la recomanació és l’adequada per al teu cas concret.

Ara que saps qui ha de signar i per què, el pas següent és senzill: abans d’encarregar l’estudi, pregunta directament quin tècnic el signarà, quina és la seua titulació i si el document vindrà visat. Si la resposta és evasiva, és informació suficient per a prendre una decisió.

Sol·licitar estudi geotècnic amb tècnic habilitat ompli el formulari →