Estudi geotècnic Xàtiva

En Xàtiva, el substrat predominant està constituït per calcàries, dolomies i marbres, la qual cosa afavoreix la presència de sòls amb elevada capacitat portant. Aquests materials són idonis per a fonamentacions directes, sempre que es verifique el seu nivell d’alteració i no es detecten zones molt fracturades. En menor proporció s’observen arenas fines, llots, graves compactes i, de manera ocasional, l’aparició de guixos, anhidrita i sals, els quals poden incrementar el risc de dissolució i assentaments diferencials si es veuen afectats per l’aigua. Les argiles i margues sobreconsolidades són poc habituals i no representen el condicionant principal en la majoria dels casos.

L’activitat sísmica en el municipi es classifica com a moderada, amb 49 esdeveniments registrats en els últims trenta anys i una magnitud màxima de 3.9, la qual cosa imposa requisits d’anàlisi sísmica habituals en el disseny estructural. La presència de karstificació en les formacions calcàries és un altre aspecte rellevant: abans de definir la tipologia de fonamentació, és imprescindible verificar l’existència de cavitats o dissolucions que puguen afectar l’estabilitat del terreny. Pel que fa a l’expansivitat, la predominança d’un substrat no argilós descarta els riscos associats a l’ensorrament. El principal condicionant a Xàtiva rau, per tant, en la caracterització detallada del karst i la possible afectació per guixos per a garantir la seguretat geotècnica.