Estudi geotècnic a Sax

En Xàtiva predominen els sòls compostos per gresos, conglomerats i flysch, amb una presència significativa d’arens fines i llims. Aquestes litologies, generalment, ofereixen bones prestacions des del punt de vista geotècnic i solen proporcionar una capacitat portant mitjana a alta per a fonamentacions directes, sempre que els gruixos d’arens fines i llims no siguen excessius ni saturats. En zones de calcàries, dolomies i marbres, encara que menys freqüents, es pot obtindre una fonamentació robusta, però és fonamental estudiar la possible influència dels guixos, l’anhidrita i les sals, ocasionals en el municipi, pel seu potencial de dissolució, que pot comprometre l’estabilitat a llarg termini. És crucial evitar recolzar la fonamentació en horitzons solts o materials desgregats.

La sismicitat registrada en Xàtiva és molt reduïda, amb una magnitud màxima baixa (Mmax 3), per la qual cosa aquest factor gairebé no condiciona el disseny estructural des del punt de vista sísmic. El substrat no argilós descarta riscos d’expansivitat, cosa que proporciona més seguretat en l’estabilitat volumètrica dels materials. No obstant això, cal verificar la presència de càrst en les zones amb formacions carbonatades, ja que l’existència de cavitats subterrànies o dissolucions pot afectar de manera decisiva la viabilitat de les fonamentacions. En conclusió, el condicionant principal per a qualsevol estudi geotècnic en Xàtiva rau en la necessitat d’investigar fenòmens càrstics i riscos associats a la presència de sals solubles.