Estudi geotècnic Santa Pola

A Santa Pola, el substrat dominant el constitueixen arenas fines i llots, la qual cosa influeix notablement en la capacitat portant del terreny. Aquests materials, encara que en general presenten bon comportament mecànic en condicions densificades, poden mostrar certa compressibilitat i variació en la resistència al tall segons el seu grau de consolidació i contingut d’humitat. Les calcàries, dolomies i marbres, encara que presents en poca proporció, aporten zones puntuals de major rigidesa i capacitat de suport, mentre que la presència de masses d’aigua indica l’existència de nivells freàtics superficials o zones amb risc de saturació. Aquest context requereix atenció durant la fase de disseny de fonamentacions, prioritzant solucions que minimitzen l’assentament i garanteixen l’estabilitat en sòls relativament fluixos i poc cohesius.

La sismicitat registrada a Santa Pola és molt reduïda, amb prou faenes 8 esdeveniments en els darrers 30 anys i una magnitud màxima de 3.2, fet que no suposa un condicionant rellevant per al disseny estructural. No obstant això, com que el municipi es troba sobre formacions amb possible presència de càrst, és imprescindible verificar l’existència de cavitats o zones de dissolució en les calcàries abans d’executar qualsevol fonamentació, ja que podrien afectar l’estabilitat del terreny. A més, el substrat no és argilós, la qual cosa elimina el risc d’expansivitat associat a sòls argilosos. L’aspecte principal que cal controlar en els estudis geotècnics locals és, per tant, la possible presència de fenòmens càrstics que condicionen la seguretat i la durabilitat de les fonamentacions.