Estudi geotècnic a Pedralba

En Pedralba, el substrat dominant es compon principalment de pissarres i esquists, amb una presència rellevant de granit, gneis i altres roques ígnies. Aquests materials, de naturalesa essencialment coherent i compacta, afavoreixen una adequada capacitat portant per a fonamentacions superficials o semiprofundes, i redueixen la necessitat de solucions especials llevat que hi haja zones alterades. La presència molt minoritària de masses d’aigua suggereix que, tot i que puguen existir aqüífers superficials associats, la impermeabilitat general de les formacions limita la seua influència sobre el disseny de la fonamentació.

La sismicitat en aquesta àrea és molt reduïda, i només es registren cinc esdeveniments en tres dècades i una magnitud màxima de 2.1, fet que implica un risc sísmic pràcticament menyspreable. Atès que el substrat no és argilós, queda descartat el problema d’expansivitat, i es minimitzen els riscos per inflament o retracció. No hi ha evidència de processos càrstics a la zona, per la qual cosa el principal condicionant per a l’estudi geotècnic a Pedralba serà l’avaluació local de possibles zones alterades o fracturades dins dels materials rocosos dominants.