Estudi geotècnic Morella

A Morella, el substrat predominant està constituït majoritàriament per calcàries, dolomies i marbres, compostos que solen oferir una capacitat portant elevada i un bon comportament mecànic per a fonamentacions directes. Les formacions de guixos, anhidrita i sals estan presents de manera ocasional, fet que introdueix un factor de possible risc de dissolució, sobretot si les fonamentacions assoleixen aquests nivells. Tot i que hi ha arenisques, conglomerats i flysch de manera rara, la naturalesa massiva i cohesiva de les calcàries fa que, en línies generals, el disseny i la solució de les fonamentacions puguen adaptar-se amb certa flexibilitat, sempre verificant la profunditat fins on canvien les litologies.

Respecte a la sismicitat, Morella presenta una activitat moderada amb 45 esdeveniments en els últims 30 anys i una magnitud màxima de 3.2, i la situa en un entorn on les accions sísmques tenen certa rellevància, encara que sense ser el factor determinant del disseny. És fonamental tenir en compte la possibilitat de desenvolupament de processos càrstics, atés el domini de roques carbonatades; abans de cimentar és imprescindible verificar l’absència de cavitats o conductes subterranis que puguen comprometre l’estabilitat. La presència ocasional de guixos i sals obliga a avaluar el risc de dissolució. Finalment, el caràcter no argilós del sòcol descarta problemes d’expansivitat, i deixa la verificació del càrst com el condicionant principal de l’estudi geotècnic a la zona.