Estudi geotècnic Miramar

En Miramar, el substrat predominant es compon principalment d’arenes fines i llims, acompanyats en menor proporció per argiles expansives blanques o toves. Aquests sòls presenten una permeabilitat elevada a causa de la presència d’aqüífers extensos i productius, la qual cosa afavoreix una bona capacitat portant per a fonamentacions superficials, encara que requereix una atenció especial a l’heterogeneïtat del terreny i la possible presència puntual de capes toves o de baixa compacitat.

La sismicitat al municipi és molt reduïda, amb tan sols dos esdeveniments registrats en els últims 30 anys i una magnitud màxima de 3.2, fet que implica un risc sísmic pràcticament menyspreable per al disseny estructural. El substrat no argilós descarta la possibilitat de problemes relacionats amb l’expansivitat, la qual cosa simplifica el procés de selecció de la fonamentació. En conseqüència, la principal consideració geotècnica resideix a caracteritzar adequadament la uniformitat i la compacitat dels nivells sorrencs i llimosos presents a la zona.