Estudi geotècnic Castelló

Al municipi de Castelló predominen les formacions de calcàries, dolomies i marbres, seguides en freqüència per arenisques, conglomerats i flysch, mentre que apareixen de forma ocasional guixos, anhidrita i sals. Aquest substrat, caracteritzat per la seua baixa permeabilitat en superfície i la possible presència d’aqüífers a una profunditat més gran, atorga unes condicions mecàniques favorables per a la cimentació directa en la majoria dels casos. No obstant això, en les zones amb guixos i sals existeix un risc apreciable de dissolució, cosa que pot afectar l’estabilitat de les cimentacions i exigeix una anàlisi específica abans d’executar qualsevol obra, evitant aquests materials com a nivell de suport preferent.

L’activitat sísmica a Castelló és alta, amb més de 150 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima registrada de 4.7, per la qual cosa el risc sísmic s’ha d’abordar en el disseny estructural. A més, la presència de substrats calcaris implica la possibilitat de desenvolupaments càrstics, per la qual cosa és fonamental verificar l’existència de cavitats subterrànies abans de cimentar. Atés que el substrat no és argilós, el risc de sòls expansius es descarta en gran mesura. El principal condicionant geotècnic a Castelló és, per tant, la possible presència de càrst i zones guixoses, juntament amb la consideració sísmica.