Estudi geotècnic a Canet d'En Berenguer

En Canet d'En Berenguer, el substrat està compost majoritàriament per arenes fines i llims, acompanyats en proporcions menors per graves i arenes compactes. Esta combinació de sòls determina una capacitat portant variable, sent generalment favorable per a fonamentacions superficials en les zones de graves compactes, mentre que les capes més fines o llimoses poden requerir consideracions addicionals per la seua menor resistència i major compressibilitat. La presència de masses d’aigua i l’alta permeabilitat dels aqüífers obliguen a extremar les precaucions davant ascensos del nivell freàtic i possibles processos de liquefacció en projectes d’edificació o infraestructures.

Respecte al risc sísmic, Canet d'En Berenguer mostra una activitat moderada amb 27 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima baixa (Mmax 3.4), cosa que no representa una exigència elevada en el disseny estructural. L’absència de carst i el fet que el substrat no és argilós descarten problemes lligats a inestabilitats per dissolució o expansivitat. El principal condicionant geotècnic a la zona radica en la variabilitat granulomètrica i la gestió de l’aigua subterrània, factors clau per planificar adequadament les solucions de fonamentació.