Estudi geotècnic a Bunyol

En Buñol, el substrat dominant està compost principalment per calcàries, dolomies i marbres, fet que confereix al terreny una alta capacitat portant ideal per a la fonamentació de noves construccions. La presència ocasional de guixos, anhidrita i sals afegeix un factor de risc de dissolució a llarg termini que cal considerar en l’anàlisi geotècnic, especialment en zones on aquests materials puguen estar presents en profunditat. Les graves i les arenes compactes, juntament amb els dipòsits menors d’arenes fines, lloms i arenisques, són poc freqüents i generalment no condicionen la fonamentació, llevat de casos aïllats.

La sismicitat en el municipi és molt reduïda, amb tan sols 6 esdeveniments en 30 anys i una magnitud màxima de 2.8, cosa que en limita la influència en el disseny estructural. No obstant això, hi ha la presència de karstificació a causa del predomini de materials carbonatats, per la qual cosa resulta imprescindible fer una verificació exhaustiva per a descartar cavitats o fenòmens de subsidència abans d’executar qualsevol fonamentació. El substrat no argilós descarta la possibilitat d’expansivitat, però el principal condicionant a Buñol és el potencial risc derivat de fenòmens càrstics i la dissolució de guixos.