Estudi geotècnic a Benifaió

En Benifaió predominen els substrats formats per calcàries, dolomies i marbres, materials de elevada capacitat portant que afavorixen l’ús de fonamentacions directes superficials. Al costat d’aquests, la presència freqüent de graves i arenes compactes complementa les bones condicions per a l’apoi de les estructures, mentre que les argiles i les margues dures, tot i que presents de manera ocasional, no solen representar un obstacle rellevant llevat de casos puntuals d’heterogeneïtat. La presència limitada de guixos, anhidrita i sals implica un risc potencial de dissolució, que cal avaluar especialment en punts localitzats, mentre que els aqüífers extensos i productius exigixen una adequada gestió hidràulica durant l’execució.

Pel que fa a la sismicitat, Benifaió es troba en una zona amb activitat sísmica molt reduïda, reflectida en pràcticament dos esdeveniments en 30 anys i magnituds màximes baixes, per la qual cosa l’amenaça sísmica és pràcticament irrellevant per al disseny estructural. El substrat no argilós descarta possibles problemes d’expansivitat, encara que la presència de fenòmens càrstics cal verificar-la mitjançant un estudi geotècnic exhaustiu abans d’executar les fonamentacions, ja que poden generar inestabilitats significatives. Així, el principal condicionant per a l’edificació a Benifaió és la potencialitat del càrst i, en menor mesura, els riscos associats a la dissolució de guixos i sals.