Estudi geotècnic Barx

L’àrea de Barx es caracteritza principalment per la presència de calcàries, dolomies i marbres, que constitueixen el substrat més habitual. Aquest tipus de materials sol destacar per la seua alta compacitat i bona capacitat portant, cosa que afavoreix l’elecció de fonamentacions superficials o semiprofundes, sempre que es verifique l’absència d’ogivals. En menor proporció, s’identifiquen arenes fines, llims i rarament argiles expansives blanques o toves; estos últims materials, encara que poc freqüents, no representen un condicionant generalitzat per al disseny geotècnic.

Barx presenta un grau de sismicitat moderat, amb 27 esdeveniments registrats en els últims 30 anys i una magnitud màxima de 3.4, per la qual cosa no es consideren necessaris criteris especials de sismo-resistència en la majoria de les construccions. L’entorn està marcat per l’existència de karstificacions en els materials calcaris, cosa que obliga a fer comprovacions específiques per a detectar possibles cavitats abans de procedir amb l’execució de les fonamentacions. El substrat no presenta risc d’explosivitat rellevant, descartant problemes associats a l’esponjament d’argiles. La principal atenció ha d’anar dirigida a verificar l’estabilitat i l’homogeneïtat del terreny davant el potencial desenvolupament de karst i l’eventual presència d’aqüífers superficials.