estudi geotècnic a Sant Martí de Tous

En Sant Martí de Tous, predominen els sòls formats per gresos, conglomerats i flysch, cosa que implica l’existència d’un substrat de bona compacitat i de propietats mecàniques consistents. Aquests materials solen oferir una capacitat portant adequada per a construccions convencionals, tot i que cal tenir en compte les característiques particulars de capes ocasionals de calcàries, dolomies i marbres, així com la presència puntual de guixos, anhidrita i sals. Aquest darrer grup comporta un cert risc de processos de dissolució, que podrien afectar l’estabilitat de la fonamentació si no s’identifiquen correctament durant l’estudi geotècnic. La permeabilitat moderada a baixa d’aquests terrenys en limita la infiltració, però permet l’existència d’aqüífers superficials estacionals.

La sismicitat a la zona és molt reduïda, amb només 8 esdeveniments en els darrers 30 anys i una magnitud màxima de 1.7, per la qual cosa no representa un condicionant rellevant per al disseny estructural. A més, l’absència de substrats argilosos descarta la possibilitat de problemes derivats de sòls expansius, i minimitza el risc d’ensolsida o de retraccions perjudicials. En síntesi, el principal factor a considerar en els estudis geotècnics de Sant Martí de Tous serà la detecció de zones amb guixos, anhidrita i sals, per assegurar que els riscos de dissolució no afectin les solucions de fonamentació adoptades.